CrossingLines | Projects b
16341
page,page-id-16341,page-template-default,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-7.6.2,wpb-js-composer js-comp-ver-4.6.2,vc_responsive

CROSSINGLINES · PROJECTES

DISCORDIAN COMMUNITY ENSEMBLE

Over the last few years the Discordian Community Ensemble, directed by the untiring, unclassifiable El Pricto, has emerged as the main improvisation community in Barcelona. At the same time, CrossingLines has emerged as the main force for new music in Catalonia.

 

This project is an opportunity to witness how musicians from different scenes engage with each other, participating in a collaborative creation led by El Pricto. Through a visual language that he himself has developed and personalized, he manages communication with musicians and organizes unique sound situations.


Els Discordian Community Ensemble dirigits per El Pricto, un dels músics més incansables i inclassificables del panorama actual, s’han distingit durant els darrers anys com la principal comunitat dimprovisació de Barcelona.
D’altra banda,
CrossingLines sha consolidat durant els darrers anys com la principal força de renovació en el terreny de les noves músiques a Catalunya.

 

El projecte és una oportunitat per presenciar com es relacionen músics provinents de diferents escenes interactuant en el mateix àmbit i participant en una creació global conduïda per El Pricto; mitjançant un llenguatge visual que ell mateix ha desenvolupat i personalitzat, gestiona la comunicació amb els músics i organitza situacions sonores úniques.

 

22.04.2017 · OUT.SIDE al Centre d’Art La Panera (Lleida)
23.04.2017 · OUT.SIDE a Tecla Sala de l’Hospitalet del Llobregat (Barcelona)

LA MACHINE ET LES HERBES FOLLES

Funktion, an ensemble formed solely of a variety of strings, and the CrossingLine Ensemble, an unusual ensemble without stringed instruments, have collaborated for this project to create a program featuring essential works of the 20th century, offering an exploration of sound articulated through musical expectation and control of materials. Musical ideas happen slowly and elegantly with the slightest dynamic fluctuation, in a musical state that questions the concept of traditional musical temporality, building unique listening and expecting paradigms.  In the words of Italian composer Sciarrino, one of whose works is featured in the project: “pulsating islands of sound brush seas of silence. Within this silence we find the sounds of our body, we recognize them as our primeval own and hear them, finally”.


Funktion, una formació variable formada exclusivament per cordes, i l’ensemble CrossingLines, una formació inusual i sense instruments de corda, col·laboren en aquest projecte per realitzar un programa amb obres imprescindibles de la música del segle XX, que aporten una contemplació del so articulada a través de l’expectació musical i la dosificació dels materials. Les idees musicals se succeeixen lentament i amb elegància en una dinàmica mínima, en un estat musical que qüestiona la concepció de la temporalitat musical tradicional, construint paradigmes d’escolta i expectació únics.  En paraules del mateix Sciarrino, polsants illes de so que arrosseguen llargs de silenci, i en el silenci retrobem el so del cos, i el reconeixem com a nostre, i l’escoltem, finalment.

Salvatore Sciarrino (*1947)

Let me die before I wake (1982) · clarinet

Morton Feldman (1926-1987)

The viola in my life II (1970) · solo viola, flute, clarinet, violin, violoncello, celesta

Salvatore Sciarrino (*1947)

Lo spazio inverso (1985) · flute, clarinet, violin, violoncello, celesta

Gérard Grisey (1946-1998)

Talea (ou la machine et les herbes folles) (1986) · flute, clarinet, violin, violoncello, piano

 

12.04.2014 · Fundació Tàpies, Barcelona

LESS

Less is a unique concert in which pieces of different origins, periods and aesthetics converge in the same program with a common thread: the idea of a minimum material in a discourse where changes are extremely controlled and where an almost static sequence of time is exhibited.

This project aims to present a unique concert experience in which all the pieces are interpreted without interruption and which fosters focused and extensive listening. The purpose is not to present a succession of musical works, but to create an almost meditative state of concentration that invites the listener on a very special sonic journey.


Less (traduït com “menys”) és un concert particular en què peces de procedències, períodes i estètiques diverses convergeixen en un mateix programa amb un denominador comú: la idea d’un material mínim en un discurs on els canvis es troben extremadament dosificats i on s’exhibeix  una successió de temps gairebé estàtica.

Aquest projecte de CrossingLines pretén presentar una experiència única de concert en el qual totes les peces hi són interpretades sense interrupció i on es proposa una escolta global i particular. El propòsit no és presentar una successió d’obres musicals, sinó crear un estat o una situació de percepció quasi meditativa que convidi l’oient a un viatge sonor molt especial.

 

Improvisations (during the concert)

Modular Synthesizer · variable

Giacinto Scelsi (1905-1988)

Ko-Lho (1966) · flute and clarinet

Gerard López Boada (*1969)

Tempus Mundi (2008) · 7 tibetan bowls

Eliane Radigue (*1932)

Feedback Works (1969-70) · tape

Morton Feldman (1926-1987)

Bass Clarinet and Percussion (1981)

 

07.03.2015 · Arts Santa Mònica (Barcelona)
19.09.2015 : Interval Series a Sa Nostra (Mallorca)
04.10.2015 · Sound of Stockholm al Kulturhuset Stadsteatern (Stockholm)
16.03.2016 · OUT.SIDE al Centre d’Art La Panera (Lleida)
07.05.2016 · Mostra Sonora de Sueca (València)

PARADOX

The program explores emerging new music in Spain. Four compositions from different autonomous communities (Catalonia, the Canary Islands, the Basque country and the autonomous community of Valencia) show how, despite the harsh economic crisis that has diminished institutional support for and investment in culture, the new generation of composers are in a state of paradoxical creative grace, even in exile.

CrossingLines Ensemble was born during the toughest years of the economic recession but has nevertheless managed to position itself as one of the leading exponents of new music. As such, the ensemble strongly identifies with this generation, which refuses to settle for this situation and claims its own way of making music.


El programa reflecteix l’actual situació de les músiques de nova creació a l’estat espanyol. Quatre composicions de diferents comunitats autònomes (Illes Canàries, País Basc, País València i Catalunya) mostren com, malgrat la dura crisi econòmica que ha minvat d’una manera considerable la inversió en cultura i el suport institucional, la nova generació de compositors ha viscut un estat de gràcia creatiu paradoxal, sovint des de l’exili.

CrossingLines, formació nascuda durant els anys més durs de la recessió econòmica i que ha sabut posicionar-se com un dels principals exponents de la música de nova creació, s’identifica plenament amb aquesta generació que es nega a conformar-se amb aquesta situació i reivindica la seva pròpia manera de fer música.

Íñigo Giner Miranda (*1980)

Cinco Analogías (2015) · 4 performers

Rubens Askenar (*1982)

Bestiario o Manual de Antifábula (2015) · amplified ensemble and electronics

Luis Codera Puzo (*1981)

Phi (2015) · electric guitar and electronics

Pablo Carrascosa Llopis (*1979)

Black (2015) · amplified ensemble, electronics and lights

 

09.10.2016 · Sampler Sèries a l’Auditori (Barcelona)
11.10.2016 · MNCARS a l’Auditorio 400  (Madrid)

PORTRAIT: MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA

Manuel Rodríguez Valenzuela is one of the most important composers of the new generation of Spanish creators. His works explore current concepts such as the relationship between man and machine, often using electronic objects to manipulate classical instruments.

With the works that make up this program, this contrast and the role change between the “human” ensemble (prepared piano, flute, bass clarinet, tenor saxophone, prepared trombone, electric guitar and percussion) and the “robot” ensemble (several amplified objects and a Disklavier piano) are clearly visible. This takes the exploration of the real/digital nexus to a new level.


Manuel Rodríguez Valenzuela és un dels compositors més rellevants de la nova generació de creadors de l’escena nacional. Les seves obres exploren conceptes tan actuals com la relació entre l’home i la màquina o la intervenció dels instruments clàssics manipulats sovint amb objectes electrònics.

Amb les obres que integren aquest programa es fa palès, de manera especial, aquest contrast i canvi de rol entre l’ensemble “humà” (piano preparat, flautí, clarinet baix, saxòfon tenor, trombó preparat, guitarra elèctrica i percussió) i l’ensemble “robotitzat” (diversos objectes amplificats i un piano Disklavier); aprofundeix en el binomi real/digital i porta al límit les seves possibilitats.

 

Manuel Rodríguez Valenzuela (*1980)

T(t)-Blocks A+C+D (2013-15)  · prepared and amplified piccolo,  prepared basstrombone, electric typewritters, video and objects

29 (2014-15) · Disklavier, ensemble and video

 

25.01.2015 · Sampler Sèries. L’Auditori, Barcelona
10.03.2016 · Colegio de España, Cité internationale universitaire de Paris
12.03.2016 · Det Jyske Musikkonservatorium, Aarhus

PORTRAIT: HELMUT LACHENMANN

With his particular treatment of sound and the meticulous exploration of the possibilities of each instrument, as well as his ideas and the unique relationships that these entail, Helmut Lachenmann is one of the main exponents of the European avant-garde and one of the indisputable referents of the experimental landscape. To celebrate his 80th birthday, CrossingLines dedicated a monographic concert to him with a program that includes two of the most important works of his career.


Amb el seu particular tractament del so i l’exploració meticulosa de les possibilitats dels instruments, així com les idees i les relacions úniques que aquestes comporten, Helmut Lachenmann és, ara per ara, un dels principals exponents de l’avantguarda europea i un dels referents indiscutibles del panorama experimental.  Amb motiu del seu 80è aniversari, CrossingLines considera imprescindible dedicar-li un concert monogràfic amb un programa que inclou dues de les obres més importants de la seva trajectòria.

 

Helmut Lachenmann (*1935)

Intérieur I (1966) · percussion

Allegro Sostenuto (1986-88) · clarinet, violoncello, piano

 

30.05.2015 · Arts Santa Mònica (Barcelona)

PORTRAIT: BEAT FURRER

The aesthetic universe of Furrer is often inspired by extramusical concepts of classical and contemporary literature, philosophy, visual arts or drama, and interrelates them with music by creating instrumental and vocal settings that experiment with perception and the coordinates of time and space, and search for new sound horizons and new forms of expression.

From the repetition and transformation of minimal material, Furrer builds an architecture of modules that combine continuous motion, superimposed sound layers and complex rhythmic structures with static sound landscapes that challenge the limit of audibility. The result is a musical discourse that avoids linearity and that simultaneously claims both the fragmentation and the timbral sensitivity of passages of opposed intensities.


L’univers estètic de Furrer s’inspira sovint en conceptes extramusicals de la literatura clàssica i contemporània, de la filosofia, les arts plàstiques o el teatre, i els interrelaciona amb la música creant una escriptura instrumental i vocal que experimenta amb les coordenades del temps i de l’espai, la percepció, la recerca de nous horitzons sonors i noves formes d’expressió.

A partir d’un material mínim, de la seva repetició i de la seva transformació Furrer construeix una arquitectura formada per mòduls que combinen el moviment continu, les superposicions de capes sonores i les estructures rítmiques complexes amb l’estaticitat de paisatges sonors que desafien el  límit de l’audibilitat. Un discurs musical que defuig la linealitat i que reivindica la fragmentació i alhora la sensibilitat tímbrica de passatges d’intensitats contraposades.

 

Beat Furrer (*1954)

Invocation IV (2003) · soprano and bass flute

Presto (1997) · flute and piano

Spazio Immergente (2015) · soprano and trombone

Aer (1991) · clarinet, violoncello and piano

Aria (1999) · soprano, clarinet, violin, viola, violoncello, percussion, piano

 

16.02.2018 · Arts Santa Mònica (Barcelona)
17.02.2018 · Lo Pati, Centre d’Art Terres de l’Ebre (Amposta)

PORTRAIT: BERNHARD LANG

Lang’s aesthetic can be classified within the parameters of contemporary classical music, while also incorporating other avant-garde genres such as jazz, rock, punk, techno and electronic music. The program includes some of the most important works of the DW series [Differenz/Wiederholung], which show a strong influence from the DJ culture, where the loop and the particular remix of the composer conceptually portrays the famous homonymous essay by Gilles Deleuze Différence et Répetition (1968).


L’aposta estètica de Lang es pot classificar dins dels paràmetres de la música clàssica contemporània, si bé uneix alhora d’altres gèneres de l’avantguarda com el jazz, el rock, el punk, el techno i la música electrònica. El programa inclou algunes de les obres més importants de la sèrie DW [Differenz/Wiederholung] que mostren una forta influència de la cultura DJ, on el loop i el particular remix del compositor tematitzen conceptualment el famós assaig homònim de Gilles Deleuze Différence et Répetition (1968).

 

Bernhard Lang (*1957)

DW 1.2 (2002) · flute, saxophone and piano

DW 16 Songbook I (2005) · voice, sax, perc, keyboards

 

30.05.2018 · Fàbrica de Creació Fabra i Coats (Barcelona)
31.05.2018 · Centro Centro  (Madrid)

TRANSIT

In the current experimental music scene, the figure of Michael Beil is one of the indisputable references in the combination of live electronic music, instrumental music and video, as he poses concepts related to the situation of the concert and the development of the musical work, in which interpreters are involved in the composition process through real/virtual duality.

The project background is the world premiere of his work Transit (2018) – written for the Neue Vocalsolisten and the CrossingLines Ensemble – a reflection on the notion of hyper-reality that blurs the borders between the audiovisual material and the interpretation of performers on the stage. It is completed by other works by Beil, Enno Poppe and the performance of Georges Perec’s word plays, the combination of gestures, electronics and light by Andreas Eduardo Franck and the proposal of the performer and multimedia composer Óscar Escudero, representative of the new generation of Spanish composers.


En el panorama de la música experimental actual, la figura de Michael Beil és una de les referències indiscutibles en la combinació de música electrònica, instrumental i video en viu, plantejant conceptes relatius a la situació del concert i en el desenvolupament de l’obra musical, en el qual els intèrprets s’involucren en el procés de composició a través de la dualitat real/virtual.

Aquest projecte parteix de l’estrena mundial de la seva obra Transit (2018) – escrita per als Neue Vocalsolisten i l’ensemble CrossingLines -, una reflexió sobre la noció d’hiperrealitat que desdibuixa les fronteres entre el material audiovisual i l’execució dels intèrprets sobre l’escenari. I el completen altres obres del mateix Beil, Enno Poppe i la relectura sonora dels jocs lingüístics de Georges Perec, la combinació de gestualitats, electrònica i llum d’Andreas Eduardo Franck i la proposta del compositor multimedia i performer Óscar Escudero, representant de la nova generació de compositors espanyols.

 

Andreas Eduardo Franck (*1987)

Table Talk (2016) · 2 performers, transducers, switches and video

Michael Beil (*1963)

Doppel (2009) · two pianos and live av

Oscar Escudero (*1992)

Custom #1 (2018) · singer, ensemble and video

Michael Beil (*1963)

Transit (2018) · for six singers, ensemble and live video

 

 03.03.2018 · Sampler Sèries, L’Auditori (Barcelona)
 09.10.2018 · Theaterhaus (Stuttgart)

WE ARE drONE

The project is designed to be interpreted in reverberating spaces or unusual acoustic conditions. The interpreters of CrossingLines and Frames Percussion create a unique experience around a long-playing sound mass. Based on the work Schraffur by the Swiss composer Fritz Hauser, the different groups develop several musical ideas based on the superposition of static textures.

WE ARE drONE is intended to be incorporated in the spaces and regular activities of the art centres where it is interpreted. The drone aims to be as real as the walls and the ceiling of the rooms, an imposing and overwhelming sound mass that traps, surrounds and includes the viewer.


El projecte està concebut per ser interpretat en espais reverberants o d’inusuals condicions acústiques. Els intèrprets de CrossingLines i de Frames Percussion creen una experiència única al voltant d’una massa sonora de llarga duració. A partir de l’obra Schraffur del compositor suís Fritz Hauser, els diferents grups desenvolupen diverses idees musicals basades en las superposició de textures estàtiques.

WE ARE drONE està pensada per mesclar-se en els espais i activitats regulars dels centres d’art on s’interpreti. El drone pretén ser una presència tan real com les parets i el sostre de les sales, una massa sonora imponent i aclaparadora que atrapa, envolta i inclou l’espectador.

 

 22.07.2016 · Centre d’Art La Panera (Lleida)
23.07.2016 · Arts Santa Mònica (Barcelona)
24.07.2016 · Centre d’Art Tecla Sala, l’Hospitalet del Llobregat (Barcelona)
03.07.2017 · Lo Pati, Centre d’Art Terres de l’Ebre (Amposta)